Marroc te com a rei Mohamed VI i te un renda per càpita de 2053 euros.
És el país menys afectat per les revolucions nordafricanes. Aprofitant aquesta situació el Govern ha pres certes mesures per calmar la població com que Els productes considerats primera necessitat són subvencionats per l’anomenat Fons de Compensació per evitar l’augment dels preus.
Argèlia té com a president Abdel-Aziz Buteflika desde 1999 i té una renda per càpita de 3225 euros.
Tot i ser el país més poblat i ric del Magreb, peò no ha estat una excepció a les revoles. A principi d’any molt joves es van enfrontar violentament a les forces d’ordre. La rebel•lió és juvenil (no massiva) i més violenta que en altres països de la zona de nordàfrica.
Tuníssia té com a primer ministre Mohamed Ghanuchi i una renda per càpita de 774 euros.
Túnez ha estat el primer dels països on hi va haver revolució i ha estat el que les ha estés a la resta de països nordafricans i l’Orient Pròxim. La mort del jove Mohamed Bouazizi i les revolees al carrer van aconseguir derrocar a Ben Ali despés de 20 anys de govern.
Egipte té un renda per càpita de 1.500 euros i el president és Hosni Mubarak que s’aferra a els seus 30 anys de poder mentre que milers de persones, demanen que dimiteixi desde el carrer amb protestes populars. Aquestes revolees es van reduïr despres de la entrada a la plaça Tahrir de simpatitzants del prtesident, que com hem dit, es resisteix a deixar el càrrec.
Tuesday, February 8, 2011
Tuesday, January 18, 2011
Mares Doula
La doula és una dona que acompanya una altra dona durant l'embaràs, el part i el puerperi (o en alguna d'aquestes etapes), ocupant-se del seu benestar general i de les seves necessitats, especialment de les emocionals. Això pot abastar també la seva parella i els altres membres de la família, si és el cas.
Tuesday, January 11, 2011
Lectures de les entrevistes
La felicidad solo depende de ti
Kurt Schmidt és publicitari de 74 anys. Tenia una agencia i era a la cúspide de la seva carrera. Ho va vendre tot i va decidir donar la volta al món amb vaixell. Va viure moltes aventures i sempre mira de ser creatiu, de viure la vida al màxim i apartar-se de la rutina. Ara ha substituït el vaixell per un petit avió amb el que vol fer la volta al món. Pensa que, si vols, pots i no hi ha res que t'ho pugui impedir.
Estructura:
Primer et dóna una línia d'informació bàsica sobre el personatge entrevistat.
Esta encapçalat per un títol que és una frase de l'entrevista que crida l'atenció, perquè sigui interessant i et paris a llegir-la. Al lateral esquerre hi ha una columna que explica de què va l'entrevista. Les preguntes són molt curtes i concises, de vegades una mica subjectives per treure-li tot el suc al tema.
Opinió personal:
Penso que es molt difícil fer el que ha fet aquest home, deixar-ho tot per perseguir els teus somnis. S'ha de ser molt atrevit però és de valorar la actitud i la filosofia de vida que té aquest home i sobre tot lo convençut que se'l veu. Transmet optimisme i ganes de viure.
Kurt Schmidt és publicitari de 74 anys. Tenia una agencia i era a la cúspide de la seva carrera. Ho va vendre tot i va decidir donar la volta al món amb vaixell. Va viure moltes aventures i sempre mira de ser creatiu, de viure la vida al màxim i apartar-se de la rutina. Ara ha substituït el vaixell per un petit avió amb el que vol fer la volta al món. Pensa que, si vols, pots i no hi ha res que t'ho pugui impedir.
Estructura:
Primer et dóna una línia d'informació bàsica sobre el personatge entrevistat.
Esta encapçalat per un títol que és una frase de l'entrevista que crida l'atenció, perquè sigui interessant i et paris a llegir-la. Al lateral esquerre hi ha una columna que explica de què va l'entrevista. Les preguntes són molt curtes i concises, de vegades una mica subjectives per treure-li tot el suc al tema.
Opinió personal:
Penso que es molt difícil fer el que ha fet aquest home, deixar-ho tot per perseguir els teus somnis. S'ha de ser molt atrevit però és de valorar la actitud i la filosofia de vida que té aquest home i sobre tot lo convençut que se'l veu. Transmet optimisme i ganes de viure.
Tuesday, December 21, 2010
Propostes d'articles
Fundació Ryan Wells
Societat i cultura
Cabanes de Sant Hilari
Medi ambient
Mare Doula
Societat i cultura
Instalació de màquines públiques per fer exercici
El meu entorn
Enquesta a la Rambla
Societat i cultura
Article sobre Loulogio
Tema lliure
Hípica
Esports
Article sobre Miguel Molina
Esports
Societat i cultura
Cabanes de Sant Hilari
Medi ambient
Mare Doula
Societat i cultura
Instalació de màquines públiques per fer exercici
El meu entorn
Enquesta a la Rambla
Societat i cultura
Article sobre Loulogio
Tema lliure
Hípica
Esports
Article sobre Miguel Molina
Esports
Tuesday, December 14, 2010
Comparativa dels discursos.
La posada en escena: M'han semblat molt semblants. L'escenari buit amb el pedestal on parlen el centre. Un era un teatre, l'altre semblava un auditori.
Aspecte: Per part de Monzó un vestit i corbata senzill però molt formal. Betancourt amb un vestit de gala molt elegant contrastat amb el braçalet fet a mà que portava. Per part de tots un bon aspecte, molt distingit.
El discurs: En comú tots dos han de fer referència a altres autors o personatges i elogiar-los. En canvi es diferencien en que Monzó ho fa amb un discurs plantejat com un conte parlant en primera persona i Betancourt ho fa explicant la seva vivència i comparant amb els demés premis atorgats també en primera persona. Tots dos discursos estan plantejats diferent però tenen un mateix esquelet.
Aspecte: Per part de Monzó un vestit i corbata senzill però molt formal. Betancourt amb un vestit de gala molt elegant contrastat amb el braçalet fet a mà que portava. Per part de tots un bon aspecte, molt distingit.
El discurs: En comú tots dos han de fer referència a altres autors o personatges i elogiar-los. En canvi es diferencien en que Monzó ho fa amb un discurs plantejat com un conte parlant en primera persona i Betancourt ho fa explicant la seva vivència i comparant amb els demés premis atorgats també en primera persona. Tots dos discursos estan plantejats diferent però tenen un mateix esquelet.
Thursday, December 2, 2010
Crònica del 29 de Novembre de 2010
Des del punt de vista madrilista
Va ser un mal partit: els jugadors van tenir molt poques oportunitats i l'actitud no vas ser la correcta però va ser justificada, ja que els jugadors del Barça van provocar les agressions, per exemple quan Guardiola va apartar-li la pilota a Cristiano. Els jugadors del Barça també van fer joc brut i el jugadors del Madrid no tenien mala intenció en cap moment. La pressió de jugar en un altre camp i el rebuig de l’afició i l’àrbitre van afectar als jugadors ja que no estaven còmodes i no vam poder donar el màxim rendiment. Finalment hem de pensar en el futur i en que les coses poden canviar en el partit de tornada, no està tot decidit a la lliga.
Des del punt barcelonista
Va ser un partit històric per recordar ja que el Barça – Madrid sempre és un partit molt important, tant per l’equip com per l’afició a part dels punts que pugui suposar a la lliga, per la rivalitat que hi ha des de sempre entre els dos equips. El Barça va dominar durant tot al partit, a part dels cinc gols (repetició de la mà històrica), l’actitud noble i el joc elegant van fer que, tant jugadors com afició disfrutessin d’un partit excepcional i màgic. Van fer un joc net i no es van rebaixar a l’actitud del rival. Una bona organització i direcció per part de l’entrenador van fer que el partit fos tot un espectacle.
Des del punt de vista madrilista
Va ser un mal partit: els jugadors van tenir molt poques oportunitats i l'actitud no vas ser la correcta però va ser justificada, ja que els jugadors del Barça van provocar les agressions, per exemple quan Guardiola va apartar-li la pilota a Cristiano. Els jugadors del Barça també van fer joc brut i el jugadors del Madrid no tenien mala intenció en cap moment. La pressió de jugar en un altre camp i el rebuig de l’afició i l’àrbitre van afectar als jugadors ja que no estaven còmodes i no vam poder donar el màxim rendiment. Finalment hem de pensar en el futur i en que les coses poden canviar en el partit de tornada, no està tot decidit a la lliga.
Des del punt barcelonista
Va ser un partit històric per recordar ja que el Barça – Madrid sempre és un partit molt important, tant per l’equip com per l’afició a part dels punts que pugui suposar a la lliga, per la rivalitat que hi ha des de sempre entre els dos equips. El Barça va dominar durant tot al partit, a part dels cinc gols (repetició de la mà històrica), l’actitud noble i el joc elegant van fer que, tant jugadors com afició disfrutessin d’un partit excepcional i màgic. Van fer un joc net i no es van rebaixar a l’actitud del rival. Una bona organització i direcció per part de l’entrenador van fer que el partit fos tot un espectacle.
Subscribe to:
Posts (Atom)