Maria Mercè Marçal

Maria Mercè Marçal (13 de novembre de 1952), Nascuda circumstancialment a Barcelona se sent d'Ivars d'Urgell on passa la infantesa. Són importants els origens de la seva família pagesa establerta al camp.

De ben jove comença a escriure els primers poemes en castellà, ja que la seva formació, degut a la dictadura, havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català.

El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Del 1969 al 1971 viu en el col·legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes on passa una etapa mística, on pren contacte amb comunitats cristianes de base i dóna classes a grups obrers. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament suposaun canvi molt radical en la seva vida. Abans d'acabar els estudis, fa classes de llengua catalana, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.

Durant la dècada dels setanta participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que neix per publicar sobretot poesia i per on passen escriptors joves, editors, a banda de promoure la descoberta de Miquel Martí i Pol com a poeta i de donar suport a empreses de traducció.

El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Immersió que inicia el novembre de 1976 quan s'afilia al PSAN i forma part del comitè executiu.

Aquest mateix any publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.

Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982); La germana, l'estrangera (1985 premi López-Picó) i Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina. Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç, en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. També és important citar el seu vessant com a traductora.

Escriu "La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada" (narrativa infantil) i "Viratges, reminiscències" que suposa una de les seves primeres incursions en el món de la narrativa. Una de les obres més emblemàtiques és la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.

No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, es va centrant en el terreny cultural i literari.

Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.



Dos poemes

Brida

Aquest poema explica el desig de llibertat que té el jo poètic (que és el que parla).
A la primera estrofa explica que aniria a la fira dels Folls sense que ningú sabés d'on bé, és a dir a un lloc on ningú la jutges i pogués comportar-se com volgués després de tot el que ha viscut i aguantat.

En la segona estrofa i en la tercera parla de l'amor com a una cosa negativa("Quin esquer se m'arrapa a la geniva?), Interpreto que per ella l'amor només són més lligams i més cadenes. Aquí diu que l'amor és amarg i que li fa senyals, però ella no en fa cas i va per l'altra riba.

En la tercera diu que "Cadenes són presons", tal i com ja he dit pernso que es refereix a les cadenes de l'amor que s'interposen entre el jo poètic i la llibertat personal que anhela i per això fuig.

En la tornada diu "traginer de cançons, cavall sense brida", i aquí personalment penso que traginer es refereix a la poetessa mateixa, tot i que ho posi en gènere masculi i les cançons són els seus poemes que és el que sempre porta mb ella. Cavall sense brida és el cavall que la porta i va sense lligams, lliure.

Aquest poema en general és un cant a la llibertat personal en forma de metàfora que tant desitja la poetessa.

El poema no té una mètrica exacte però en general té un ritme hexasíl·lab que li dóna misicalitat al poema.
La rima és asonant en els versos parells i rima lliure en els versos imparells.


Cau de llunes

Aquest poema té una forma molt diferent, ja que només enumera èstris o productes de fer feines.
Penso que és una exageració de la dona com a persona sotmesa. Tot el poema està format a base de paraules poc poètiques sense rima ni enbelliments, simple i ras.
Crec que el poema és una comparació de la dona amb el guerrer que agafa totes les seves armes i es dirigeix al camp de batalla que es la casa. És un dura comparació que representa tot el que ha aguantat la dona durant anys i reflecteix el caràcter rebel de l'autora.
El poema és de versos decasíl·labs en tots els versos exepte en el sisè.

Tetris

Aquest article ens compara el joc del tetris amb l'educació.
Igual que en el joc del tetris si no tens una bona base en l'educació hi queden forats que més endavant no podràs tapar o et dificultaran molt l'aprenentatge. Ens explica la seva experiència personal, quan de petit es va saltar una lliçó de fraccions i ho va arrossegar fins al batxillerat on aprovava l'assignatura pels pèls però sovint suspenia. Explica que aquesta lliçó li ha deixat un buit que mai ha pogut omplir tot i que ara és llicenciat en matemàtiques. Recalca que el que passi en l'edat dels 0 als 12 anys és molt important pel futur. Diu que s'atreviria a afirmar que la major part del fracàs escolar és degut a forats en la base de l'educació que fan sentir una sensació desagradable a l'alumne. Són difícils de detectar però no impossibles i aquesta actitud fa que es creï un rebuig cap a l'assignatura. El que vol l'autor de l'article és que intentem ajudar a tapar forats abans de que sigui massa tard.