Un any més aquest cap de setmana, se celebra a Vidreres el Festival Internacional de Curtmetratge Documental i nosaltres, els alumnes de primer de batxillerat, vam poder disfrutar d'una sessió amb els curts premiats en els anys anteriors. Ens van fer un presentació del que eren el curtmetratges documentals i ens en van posar quatre premiats anteriorment tots amb el tema comú de les fronteres. El primer sobre les fronteres cap als somnis, el somni de la nena protagonista per ser una ballarina. És tractada com una animal en una escola en la que no l'accepten després de molts esforços per aconseguir entrar-hi. Em va fer reflexionar sobre el que s'ha de sacrificar molts cops per arribar tant lluny i si decideixes sacrificar-ho que unes persones desconegudes puguin frenar els teus somnis. Els imatges em van semblar massa repetitives.
El segon curt ens ensenyava que molts cops creuar la frontera d'un país et pot costar la vida. L'argument era sobre un home nord americà que no vol que els immigrants mexicans passin la frontera cap a E.E.U.U. Ens mostra el patriotisme irracional que tenen moltes persones. Aquest home veu que una dona mexicana vol creuar la frontera i la mata abans que deixar-la passar. Recull el seu fill que esta plorant i mostra la seva cara "humana". És un curt ficcionat però no deixa de ser molt impactant.
El tercer era un documental sobre la única part de frontera que hi ha entre la Índia i el Pakistan en el poble de Waga. Allà se celebren unes festes en les que cada un dels països s'exiveix davant l'altre i es veu l'ambient de dos països pràcticament germans i el que és un frontera totalment simbòlica.
L'últim és el que més em va agradar. És un curt animat montat sobre una gravació de veu d'una entrevista que els hi van fer a dos nens que van ser esclaus. Gràcies a l'animació no hi veiem unes imatges massa explícites però els testimonis dels dos nens ja eren prou impactants. També hi veig relació amb les fronteres, tant perquè hi ha conflictes per les fornteres com perquè d'aquests conflictes se'n treuen esclaus als que se'ls talla totalment la llibertat.
En definitiva, calen les fronteres?
Tuesday, June 7, 2011
Thursday, May 19, 2011
Maria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal (13 de novembre de 1952), Nascuda circumstancialment a Barcelona se sent d'Ivars d'Urgell on passa la infantesa. Són importants els origens de la seva família pagesa establerta al camp.
De ben jove comença a escriure els primers poemes en castellà, ja que la seva formació, degut a la dictadura, havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català.
El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Del 1969 al 1971 viu en el col·legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes on passa una etapa mística, on pren contacte amb comunitats cristianes de base i dóna classes a grups obrers. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament suposaun canvi molt radical en la seva vida. Abans d'acabar els estudis, fa classes de llengua catalana, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.
Durant la dècada dels setanta participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que neix per publicar sobretot poesia i per on passen escriptors joves, editors, a banda de promoure la descoberta de Miquel Martí i Pol com a poeta i de donar suport a empreses de traducció.
El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Immersió que inicia el novembre de 1976 quan s'afilia al PSAN i forma part del comitè executiu.
Aquest mateix any publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982); La germana, l'estrangera (1985 premi López-Picó) i Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina. Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç, en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. També és important citar el seu vessant com a traductora.
Escriu "La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada" (narrativa infantil) i "Viratges, reminiscències" que suposa una de les seves primeres incursions en el món de la narrativa. Una de les obres més emblemàtiques és la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.
No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, es va centrant en el terreny cultural i literari.
Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.
Dos poemes
Brida
Aquest poema explica el desig de llibertat que té el jo poètic (que és el que parla).
A la primera estrofa explica que aniria a la fira dels Folls sense que ningú sabés d'on bé, és a dir a un lloc on ningú la jutges i pogués comportar-se com volgués després de tot el que ha viscut i aguantat.
En la segona estrofa i en la tercera parla de l'amor com a una cosa negativa("Quin esquer se m'arrapa a la geniva?), Interpreto que per ella l'amor només són més lligams i més cadenes. Aquí diu que l'amor és amarg i que li fa senyals, però ella no en fa cas i va per l'altra riba.
En la tercera diu que "Cadenes són presons", tal i com ja he dit pernso que es refereix a les cadenes de l'amor que s'interposen entre el jo poètic i la llibertat personal que anhela i per això fuig.
En la tornada diu "traginer de cançons, cavall sense brida", i aquí personalment penso que traginer es refereix a la poetessa mateixa, tot i que ho posi en gènere masculi i les cançons són els seus poemes que és el que sempre porta mb ella. Cavall sense brida és el cavall que la porta i va sense lligams, lliure.
Aquest poema en general és un cant a la llibertat personal en forma de metàfora que tant desitja la poetessa.
El poema no té una mètrica exacte però en general té un ritme hexasíl·lab que li dóna misicalitat al poema.
La rima és asonant en els versos parells i rima lliure en els versos imparells.
Cau de llunes
Aquest poema té una forma molt diferent, ja que només enumera èstris o productes de fer feines.
Penso que és una exageració de la dona com a persona sotmesa. Tot el poema està format a base de paraules poc poètiques sense rima ni enbelliments, simple i ras.
Crec que el poema és una comparació de la dona amb el guerrer que agafa totes les seves armes i es dirigeix al camp de batalla que es la casa. És un dura comparació que representa tot el que ha aguantat la dona durant anys i reflecteix el caràcter rebel de l'autora.
El poema és de versos decasíl·labs en tots els versos exepte en el sisè.
De ben jove comença a escriure els primers poemes en castellà, ja que la seva formació, degut a la dictadura, havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català.
El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. Del 1969 al 1971 viu en el col·legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes on passa una etapa mística, on pren contacte amb comunitats cristianes de base i dóna classes a grups obrers. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Aquest casament suposaun canvi molt radical en la seva vida. Abans d'acabar els estudis, fa classes de llengua catalana, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.
Durant la dècada dels setanta participa amb Ramon Pinyol Balasch, entre altres, en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que neix per publicar sobretot poesia i per on passen escriptors joves, editors, a banda de promoure la descoberta de Miquel Martí i Pol com a poeta i de donar suport a empreses de traducció.
El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Immersió que inicia el novembre de 1976 quan s'afilia al PSAN i forma part del comitè executiu.
Aquest mateix any publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982); La germana, l'estrangera (1985 premi López-Picó) i Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina. Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç, en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. També és important citar el seu vessant com a traductora.
Escriu "La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada" (narrativa infantil) i "Viratges, reminiscències" que suposa una de les seves primeres incursions en el món de la narrativa. Una de les obres més emblemàtiques és la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien.
No abandona mai la militància en el moviment feminista, tot i que, es va centrant en el terreny cultural i literari.
Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.
Dos poemes
Brida
Aquest poema explica el desig de llibertat que té el jo poètic (que és el que parla).
A la primera estrofa explica que aniria a la fira dels Folls sense que ningú sabés d'on bé, és a dir a un lloc on ningú la jutges i pogués comportar-se com volgués després de tot el que ha viscut i aguantat.
En la segona estrofa i en la tercera parla de l'amor com a una cosa negativa("Quin esquer se m'arrapa a la geniva?), Interpreto que per ella l'amor només són més lligams i més cadenes. Aquí diu que l'amor és amarg i que li fa senyals, però ella no en fa cas i va per l'altra riba.
En la tercera diu que "Cadenes són presons", tal i com ja he dit pernso que es refereix a les cadenes de l'amor que s'interposen entre el jo poètic i la llibertat personal que anhela i per això fuig.
En la tornada diu "traginer de cançons, cavall sense brida", i aquí personalment penso que traginer es refereix a la poetessa mateixa, tot i que ho posi en gènere masculi i les cançons són els seus poemes que és el que sempre porta mb ella. Cavall sense brida és el cavall que la porta i va sense lligams, lliure.
Aquest poema en general és un cant a la llibertat personal en forma de metàfora que tant desitja la poetessa.
El poema no té una mètrica exacte però en general té un ritme hexasíl·lab que li dóna misicalitat al poema.
La rima és asonant en els versos parells i rima lliure en els versos imparells.
Cau de llunes
Aquest poema té una forma molt diferent, ja que només enumera èstris o productes de fer feines.
Penso que és una exageració de la dona com a persona sotmesa. Tot el poema està format a base de paraules poc poètiques sense rima ni enbelliments, simple i ras.
Crec que el poema és una comparació de la dona amb el guerrer que agafa totes les seves armes i es dirigeix al camp de batalla que es la casa. És un dura comparació que representa tot el que ha aguantat la dona durant anys i reflecteix el caràcter rebel de l'autora.
El poema és de versos decasíl·labs en tots els versos exepte en el sisè.
Tuesday, May 3, 2011
Tetris
Aquest article ens compara el joc del tetris amb l'educació.
Igual que en el joc del tetris si no tens una bona base en l'educació hi queden forats que més endavant no podràs tapar o et dificultaran molt l'aprenentatge. Ens explica la seva experiència personal, quan de petit es va saltar una lliçó de fraccions i ho va arrossegar fins al batxillerat on aprovava l'assignatura pels pèls però sovint suspenia. Explica que aquesta lliçó li ha deixat un buit que mai ha pogut omplir tot i que ara és llicenciat en matemàtiques. Recalca que el que passi en l'edat dels 0 als 12 anys és molt important pel futur. Diu que s'atreviria a afirmar que la major part del fracàs escolar és degut a forats en la base de l'educació que fan sentir una sensació desagradable a l'alumne. Són difícils de detectar però no impossibles i aquesta actitud fa que es creï un rebuig cap a l'assignatura. El que vol l'autor de l'article és que intentem ajudar a tapar forats abans de que sigui massa tard.
Igual que en el joc del tetris si no tens una bona base en l'educació hi queden forats que més endavant no podràs tapar o et dificultaran molt l'aprenentatge. Ens explica la seva experiència personal, quan de petit es va saltar una lliçó de fraccions i ho va arrossegar fins al batxillerat on aprovava l'assignatura pels pèls però sovint suspenia. Explica que aquesta lliçó li ha deixat un buit que mai ha pogut omplir tot i que ara és llicenciat en matemàtiques. Recalca que el que passi en l'edat dels 0 als 12 anys és molt important pel futur. Diu que s'atreviria a afirmar que la major part del fracàs escolar és degut a forats en la base de l'educació que fan sentir una sensació desagradable a l'alumne. Són difícils de detectar però no impossibles i aquesta actitud fa que es creï un rebuig cap a l'assignatura. El que vol l'autor de l'article és que intentem ajudar a tapar forats abans de que sigui massa tard.
Wednesday, April 13, 2011
JUSTIN BIEBER, PROFETA DELS ADOLESCENTS
Justin Bieber, cantant canadenc de 17 anys ja és un ídol entre els adolescents, però que s’amaga darrere la seva cara de nen? Un producte musical? Una víctima de la manipulació?
Justin Bieber, el jove cantant canadenc del qual tots hem sentit parlar, ja ha arribat als núvols amb només 17 anys. Va començar la seva carrera a través de YouTube on penjava vídeos seus cantant, fins que el seu actual mànager el va descobrir. La fama li ha arribat sense mèrits propis. Aquest noi ha estat un producte que ha donat els beneficis esperats. Ell dóna la imatge, la veu i el carisma i això mou masses. Però la fama i ser el model per a molts joves influenciables s’ha de saber portar, en definitiva, aquest noi ha d’aprendre a mesurar les seves declaracions sabent que causaran un gran impacte en els seus seguidors. Per posar un exemple, segons ell, si una noia ha estat víctima d’una violació i ha quedat embarassada no ha d’avortar. Què faran totes les seves fans si es veuen en la situació? La fama s’ha de saber portar i 17 anys no és edat suficient per fer-ho. O potser la mentalitat conservadora i religiosa d’aquest “producte” es vol aprofitar perquè les seves fans segueixin el seu comportament? Veient imatges de les seves admiradores, m’he adonat de com de manipulable és l’ésser humà en general i més si ets jove i encara no tens les idees massa clares i estàs madurant la teva personalitat. Sembla que Justin Bieber és un “nen mimat” de la seva mare, sempre enganxat a les seves faldilles, potser aquest model és el que ens volem imposar traslladant-lo a la vida quotidiana. Potser intenten que siguem persones sotmeses, que no rumiem gaire, que no ens preguntem el per què de les coses, ni si estan bé o malament, si ens enganyen o no, si ens convé una cosa o una altra... Potser es proposen que una gran part del jovent que segueix aquest model formi part, en el futur, d’una societat poc crítica, que segueixi el que marquen els governs, les doctrines dels qui manen, sense que es puguin trobar amb persones que discrepin o que s’escapin del ramat que avui dia sembla que interessa a la major part dels governants.
Val la pena que ens plantegem cadascuna de les situacions que ens envolten. Evidentment que podem escoltar i ens pot agradar la “seva” música però, abans de llençar-nos a adorar-lo, aturem-nos i pensem en tot el missatge que pot donar a la gent una persona tan mediàtica. Cal que reflexionem en el fet que un personatge amb aquest poder sobre els joves pot arribar a influir molt més que qualsevol polític, filòsof, científic, religiós, ja que mentre el primer ens fa arribar el seu missatge a través de pop, els altres poden semblar avorrits i no cal escoltar-los.
Tuesday, March 15, 2011
La amenaza de subidas de tipos complica la crisis en España
- Quina és la decisió presa desde la unió europea?
Que es pujaran els tipus d'interès el pròxim més.
- A quin sector econòmic afecta?
Al sector energètic.
- Quin organisme ha pres la decisió?
El Banc Central Europeu.
- Quan començarà a aplicar-se?
Al més d'Abril.
- Explica la mesura aprovada i raona a qui creus que beneficiarà més.
Volen elevar la inflació fins a un 2,3%.
Beneficiarà als països del nord d'Europa i Alemanya.
- En que es basava la diferència que s'estableix actualment?
Es basa en l'escalada del preu del petoli (per les revoltes del nord d'Àfica) que fa que Trichet anunci una "forta vigilancia" i "l'augment del risc sobre el nivell dels preus"
- Creus que és una política justa i igualitaria? Raona la teva resposta
No, ja que perjudica a països amb problemes en els mercats de deuda com podrien ser Grècia, Irlanda... i beneficia als països que ja mostren signes de millora en l'economia com Alemanya.
Que es pujaran els tipus d'interès el pròxim més.
- A quin sector econòmic afecta?
Al sector energètic.
- Quin organisme ha pres la decisió?
El Banc Central Europeu.
- Quan començarà a aplicar-se?
Al més d'Abril.
- Explica la mesura aprovada i raona a qui creus que beneficiarà més.
Volen elevar la inflació fins a un 2,3%.
Beneficiarà als països del nord d'Europa i Alemanya.
- En que es basava la diferència que s'estableix actualment?
Es basa en l'escalada del preu del petoli (per les revoltes del nord d'Àfica) que fa que Trichet anunci una "forta vigilancia" i "l'augment del risc sobre el nivell dels preus"
- Creus que és una política justa i igualitaria? Raona la teva resposta
No, ja que perjudica a països amb problemes en els mercats de deuda com podrien ser Grècia, Irlanda... i beneficia als països que ja mostren signes de millora en l'economia com Alemanya.
Tuesday, March 8, 2011
Memòria d'una guerra
Durant el més de Gener es van exposar a la Fontana d’Or de Girona algunes fotografies i part del seu diari d’Agustí Centelles.
Agustí Centelles va ser un fotògraf valencià tot i que es considerava català. És considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa; Les imatges que va prendre durant la Guerra Civil, la fugida dels Republicans i l’exili són les més representatives i famoses i suposen una gran part de la memòria visual de la guerra a Catalunya. Aquestes fotografies es conserven gracies a que durant l’exili es va emportar els negatius i els va amagar a Carcassona. Va treballar a estudis de fotografia clandestins a França i també va tenir el seu propi estudi a Barcelona més tard.
Leica és la càmera amb la que va fer les fotografies, la va comprar al 1934 per 900 pessetes.
Centelles va ser un “freelance”, un foto periodista independent que el que buscava no era la bellesa de la imatge o la decoració sinó la noticia. Tal i com va dir ell:
“El reportatge gràfic d’aquella època era molt encotillat i estàtic, en canvi jo el que volia era caçar la noticia i pretenia aconseguir que cada fotografia tingués vida pròpia. Per exemple, d’un conjunt de dotze persones a mi me’n sobraven 10. El meu interès de centrava en dues o tres.” 1980
“Captar la noticia és una cosa intuïtiva. S’ha de plasmar el moment crucial. L’enquadrament es fa després perquè en general quan fas una fotografia surten elements innecessaris. Llavors s’amplia i es dóna força a aquella imatge. La part decorativa no interessa. Interessa el motiu, l’assumpte” 1979
Una de les fotografies més conegudes i colpidores de l’obra de Centelles és la fotografia de una dona que plora la mort del seu marit que té al davant, mort durant el bombardeig de Lleida. Fa pocs anys el periodista Josep Peranu va explicar que l’home i la dona de la fotografia eren els seus pares. Aquest periodista va tardar molt a dir-ho perquè queda la por dels vençuts de revelar la seva identitat i per preservar la seva intimitat, ja que ell sempre diu que no li agrada que la fotografia s’hagi convertit en una mena de símbol del dolor de la Guerra Civil.
Centelles va dir:
“Quan el reporter té la càmera a la cara només està pel que fa. No veu res més. Ho intenta captar i ho capta. La reacció és posterior, sobretot en aquest cas que va ser terrible. Veus aquest espectacle i comences a reaccionar i a vomitar d’indignació davant del crim. Perquè allò va ser un acte criminal.”
A l’exposició hi havia fotos de les fugides dels vençuts i el seu diari en el que explicava el seu exili en les que hi havia frases com aquesta:
“Tot es perd, tot s’abandona. Quantes llars queden desfetes avui i possiblement per sempre? Quina crueltat és la guerra! Se’m fa un nus a la gola. El meu esperit periodista ha desaparegut i no em veig amb cor de baixar del camió – o des de dalt – i fer fotos.” 25 de Gener 1939, Diari inèdit d’Agustí Centelles.
Les fotografies i el diari són un testimoni excepcional del que va ser el dia a dia als camps de concentració francesos.
Les imatges i les paraules d’Agustí Centelles són fragments d’una memòria personal que ha esdevingut història. Ara només queda l’oblit. Es tracta de defensar un política de la justa memòria i tenir present que la història no es solament el que va passar sinó com s’explica.
Monday, February 14, 2011
Subscribe to:
Posts (Atom)