Crònica del 29 de Novembre de 2010
Des del punt de vista madrilista
Va ser un mal partit: els jugadors van tenir molt poques oportunitats i l'actitud no vas ser la correcta però va ser justificada, ja que els jugadors del Barça van provocar les agressions, per exemple quan Guardiola va apartar-li la pilota a Cristiano. Els jugadors del Barça també van fer joc brut i el jugadors del Madrid no tenien mala intenció en cap moment. La pressió de jugar en un altre camp i el rebuig de l’afició i l’àrbitre van afectar als jugadors ja que no estaven còmodes i no vam poder donar el màxim rendiment. Finalment hem de pensar en el futur i en que les coses poden canviar en el partit de tornada, no està tot decidit a la lliga.
Des del punt barcelonista
Va ser un partit històric per recordar ja que el Barça – Madrid sempre és un partit molt important, tant per l’equip com per l’afició a part dels punts que pugui suposar a la lliga, per la rivalitat que hi ha des de sempre entre els dos equips. El Barça va dominar durant tot al partit, a part dels cinc gols (repetició de la mà històrica), l’actitud noble i el joc elegant van fer que, tant jugadors com afició disfrutessin d’un partit excepcional i màgic. Van fer un joc net i no es van rebaixar a l’actitud del rival. Una bona organització i direcció per part de l’entrenador van fer que el partit fos tot un espectacle.
D'acord, ja tens una feina feta. Ara et faltarà comparar els dos discursos: el d'en Monzó i el de l'Ingrid Betancour.
ReplyDelete